L’etapa primària va des dels 6 fins als 12 anys. És, per tant, un procés al qual els alumnes accedeixen sent nens i nenes que just comencen a jugar amb el llenguatge, la lectoescriptura o la lògica matemàtica. Acabaran aquesta etapa com a preadolescents que hauran desenvolupat enormement tota una sèrie d’habilitats i competències essencials per als reptes futurs. La comprensió lectora i l’expressió escrita en les tres llengües, la resolució d’una gran diversitat de problemes matemàtics, la recerca i el tractament de la informació, els hàbits d’autonomia o els valors socials, emocionals i de convivència són alguns dels reptes que tindran per davant els alumnes durant aquesta llarga etapa.
Què aprenem?
Aquest període educatiu té com a objectiu fonamental el desenvolupament del que anomenem les competències bàsiques, “la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, implicant la comprensió, reflexió i discerniment, tenint en compte la dimensió social de cada situació.” Per tant, un alumne competent serà aquell que, no només disposi de les habilitats, dels coneixements i sabers necessaris i adequats a la seva edat, sinó que també desenvolupi la capacitat d’utilitzar-los en situacions i contextos diversos que li plantegin un repte o una dificultat.
Les vuit competències bàsiques del currículum de primària i secundària, agrupades segons tipologia, són les següents:
| COMUNICATIVES
1. Comunicativa, lingüística i audiovisual. 2. Artística i cultural. 3. Tractament de la informació i competència digital. METODOLÒGIQUES 4. Matemàtica. 5. Aprendre a aprendre. |
PERSONALS
6. Autonomia i iniciativa personal.
CONVIURE I HABITAR EL MÓN 7. Coneixement i interacció amb el món físic. 8. Social i ciutadana. |
Com aprenem?
En la nostra escola tenim un llarg recorregut en el desenvolupament de les competències bàsiques en el nostre alumnat. Si a l’etapa infantil apostem per l’experiència, la descoberta i l’educació, entesa des d’un punt de vista globalitzat, a educació primària hem viscut i seguim vivint un procés de renovació pedagògica per potenciar les activitats educatives que plantegin reptes a l’alumnat, que connectin amb el propi context i els coneixements previs, que motivin la recerca d’informació, el tractament d’aquesta i l’esperit crític i que facin especial èmfasi a les habilitats socials, comunicatives i digitals.
Aquestes propostes educatives, en detriment d’aquelles amb un excessiu grau de mecanització i sense significació i funcionalitat per a l’alumne, situen el nen o nena en el centre del procés d’aprenentatge, no com a receptor de coneixement, sinó com a generador de saber.
Dos eixos: La instrumentalització i la metodologia
Amb aquest objectiu, programem la nostra acció educativa donant prioritat a dos eixos que considerem fonamentals:
Per una banda, la necessitat de treballar i consolidar tots els processos instrumentals que esdevenen eines per accedir al coneixement i el saber, com són la descodificació i iniciació a la lectura, la comprensió lectora i l’expressió escrita en les tres llengües o els processos lògics i matemàtics. Per millorar la instrumentalització dels nostres alumnes, avaluem de manera objectiva i precisa el seu grau d’assoliment en finalitzar cada cicle (a P-5, 2n, 4t i 6è), acció que ens permet detectar i millorar qualsevol problema en aquest sentit, tant a nivell individual com grupal.
D’altra banda, treballem per fer les nostres pràctiques educatives cada vegada més “competents”, és a dir, que la metodologia d’aprenentatge no es fonamenti en un procés de memorització – repetició, sinó, com hem dit abans, que plantegi reptes i situacions complexes reals i contextualitzades que permetin als alumnes utilitzar els seus instruments i el seu saber per trobar la solució i generar coneixement. Tanmateix, l’organització més habitual de les taules durant tota la primària és la de grups de treball de 4 o 5 alumnes. Amb aquesta disposició de l’aula, busquem oferir les millors condicions perquè els moments de recerca, discussió, col·laboració i construcció del propi coneixement siguin una realitat diària.
Les comissions d’àrea
Una de les mesures més importants que ens ha permès donar un salt de qualitat en el treball de les àrees instrumentals és la creació de les comissions d’àrea. A la nostra escola no és cada tutor qui ensenya llengua catalana, llengua castellana i matemàtiques, sinó que a tota primària tenim quatre mestres de llengua catalana, tres de llengua castellana, quatre de matemàtiques i tres mestres d’anglès.
Els objectius d’aquesta mesura són, per una banda, especialitzar el professorat en una àrea concreta i millorar, així, el coneixement i les estratègies de què disposa el docent al voltant d’aquesta matèria en especial. I, d’altra banda, generar grups de treball entre infantil, primària i secundària, on tots els mestres d’una mateixa àrea planifiquen, despleguen i avaluen tota una sèrie d’actuacions per, any rere any, millorar els processos i els resultats dels nostres alumnes.
Considerem aquests grups de treball un moment d’intercanvi, anàlisi, coordinació i millora essencials, que permet que la nostra escola desplegui una línia educativa coherent i estable en constant avaluació i optimització.